Si, tu ets la "chica de la oficina" però si et vaig enviar el missatge no era per fer-te sentir incòmoda si no per tot el contrari:
Volia que veiessis que encara que fa temps que me he encarinyat molt de tu(més aviat estic penjat) també ja fa setmanes que vull que acabi aquesta situació.
Algún dia he intentat evitar-te però se'm fa difícil perque veure'ns cada dia tantes hores no ajuda(de vegades m'hagués agradat plegar de la feina)
Inclús reconec que algún cop t'he dit alguna cosa desagradable no perque ho pensés, si no per veure si t'enfadaves una miqueta(no gaire) i així m'he era més fàcil distanciar-me.
Aquestes maneres no són la solució.
I quan dic que la "chica de la oficina" "me vuelve loco" no ho dic pel teu tipet, ni pels pantalons,ni pel físic (tot això ho dic com a corassa ,per donar la imatge del noi una mica sonat que teniu) ,sino per que ets una noia que val molt la pena i m'atreu la teva manera de ser. L'últim que voldria en aquest món és ofendre't.
Igual que t'he dit el que sento per tu, també he de reconèixer que sé que amb tu no tinc res a fer i que t'he de oblidar el més aviat possible.
He pensat que ho sabessis ajudaria.Igual m'equivoco. Però et conec una mica i em sembla que ho entendràs
De vegades ho passo malament i em descentro dins i a fora de la feina, però el que més em preocupa es agobiar-te i crear-te una situació violenta. No t'ho mereixes.
Intento esforçar-me, però sóc tant impulssiu que hi ha dies que em descontrolo i em sap greu possar-me tant pessat.
Això que em passa amb tu, d'encarinyar-me d'una amiga m'ha passat més d'un cop i encara que al començamet m'obsessiono després desapareix i per sort si la val la pena hem continuat sen bons amics. Espero que amb tu passi el mateix.
Jo vull que tot torni a ser com abans: Bons amics i companys de feina.Tinc ganes de tornar a ser el de sempre.
Crec que ho estic aconseguint i aviat et tornaré a veure només com una amiga. Inclús estic intentant conèixer altres noies.
Espero que ho entenguis. I dilluns tot sigui el més normal possible.
Aquest cop si que et demano disculpes de veritat si consideres que tot això no feia falta.
Gràcies per tot.

aviam que et diu ara...espero de tot cor que et vagi tot be!
Bé de fet no hi ha res a fer.
Ahir dissabte em va contestar breument el post que li vaig enviar(
Viernes Regenerador) i em va dir si la "Chica de la Oficina" era ella preferia que no li enviés aquest tipus de missatges , que la feien sentir incòmoda i que la seva intenció no era ofendrem dient-me això...
Però que hi farem.
Des d'el estiu que em vaig adonar que començava a estar penjat d'ella i ja gairebé des d'aquest moment vaig saber que mai es fixaria en un noi com jo.
I en pensava que em seria més fàcil controlar la situació i oblidar-me però veure-la cada dia no m'ha ajudat. És difícil estar tant a prop i no poder dir el que sents...o escultar les seves històries sentimentals amb altres nois...
De totes maneres ja estic acostumat i tinc tantes ganes d'oblidar-me d'ella que em sembla que jo ho estic fent.
El que em sap més greu és som companys de feina i no sé com afectarà això. Però es bona tia i em sembla que ho entendrà. Jo espero saber disimular i comportar-me com si res...però sóc tant impulsiu...
Gràcies pel ànims
Jo sempre dic "lo que no mata endurece"
1.- per què has de fer tantes faltes? saps que és molt molest? és evident que saps escriure, ja que en altres posts no les fas.
2.- jo no em crec que li hagis dit tot això.
3.- no has pensat mai que t'avorreixes molt i per això tens tots aquests "lios" mentals? És una pena malbaratar tant potencial, perquè és evident que saps pensar, que et planteges els coses més enllà del què veus... per què no escrius? per què no montes algun negoci? per què no fas de voluntari i arregles mig món... jo crec que capacitat en tens, només et falta saber enfocar bé les energies i els esforços.
4.- perdó: estic "de lunes"
Si que es veu que estàs de lunes...
Si tinc faltes és perque escric molt ràpid i no em paro a mirar detalls...
Si que li vaig dir tot això...se'n va l'olla molt sovint...
I si que estic molt avorrit, però no crec que cada persona és un món...
I estàs perdonada...
como esta el patio...
Vaig tant ràpid que m'equivoco...em referia que "cada persona es un mundo"
I no em sap greu que em digueu el que penseu o em critiqueu.
Jo no me n'adono de moltes i em va que m'ho facin veure...
guay! perquè jo avui estic molt frustrada amb la feina, sobretot perquè no puc fer el què m'agrada com m'agrada (ok: wellcome to the system, i know) però és que a més els meus 2 jefes són 1 inútils "de aquí te espero"
jo també tinc ganes de plegar i que demà sigui un altre dia...
Al migdia amb l'excusa que tinc molta feina(és veritat) no em quedo a dinar amb els companys d'oficina i no caldrà que dini amb la Chica de la Oficina(pobreta, per sort no m'ha dit res i em tracta igual...i jo també intento fer el mateix(i el cor fort))
Acostuma a passar que el jefes són uns inútils(em recorda a la mili...uf...quants anys...)
uy, sí que ets gran si vas fer la mili...
jeje ;) ho sento, avui estic dolenta, massa mala llet acumulada, hauré d'anar al gimnàs a la tarda
Bé...vaig anar a la mili amb 25 anys...i tampoc sóc tant gran(33 anyets i em sento com un nen...)
Jo també hauria d'anar al gimnàs...només me n'adono que estic apuntat quan em cobren el rebut a la llibreta del banc...fa una mandra...
no t'ho he preguntat maiç: per què "persigueindo a Amy"?
Per la peli de Kevin Smith...me identificava amb la situació(amors impossibles...)i els personatges
I sempre estic "persiguiendo" a alguna Amy...
I tu rinxols? m'ho imagino...
si
Quina enveja...a mi ja uns anys que en van començar a abandonar els meus cabells...però no és pot tenir tot,je,je
juasjuasjuas!!!! a mí també m'abandonen, de fet avui al mirall del lavabo de la feina (que he visitat unes 20 vegades) m'he descobert e ntrades.... i això que en el cas de les dones és molt pitjor!!!
Els nervis...Sempre pots fer com la Sara Montiel i utilitzar una perruca,,,n'hi ha de molt guapes...
Bé m'en vaig cap a casa...bién...
juas! sou molt divertits
Si divertits..però mira qui parla...
Encara m'imagino "xatejant" en nom del teu amic...
No m'estranya que trobés "xicotes" per internet...si qui millor coneix els punts febles d'una noia és una noia...
Et podria passar el meu compte del match.com i ajudar-me una miqueta,,,je,je
jaajajaj, si, aixo li vaig dir jo al meu amic. que havia encandilat a la noia, de fet de la conversa li vaig treure una cita nomes d´aquella vegada de parlar. Era divertit llençarli la canya a una noia que no es per tu i que ni t´agrada. que em perdoni la noia pero bueno despues s han conegut en persona i tant be, no ha notat res.
Tot i que coses del seu perfil ella li va dir, eres raro...i crec que ho deia pk en les coses que jo li ficava al perfil eren amb toc femeni.